• Erratzu – Baigorri (2017)
  • author/s : Miquel Brullas, Xavier Recasens
  • location : Erratzu, Baigorri
  • download full pdf brief

Erratzu i Baigorri, units per disset quilòmetres de carretera i separats per la topografia.

L’eix estructurador d’aquest territori, tant a un costat com a l’altre de la frontera, és la xarxa hídrica. Erratzu destaca entre els altres nuclis del voltant per situar‐se al riu Bidasoa i Baigorri també ressegueix el camí de l’aigua.

La xarxa de comunicació, amb carreteres i camins, ha crescut vinculada a la hidrografia, de manera que n’ha aprofitat els traçats. Tot i això hi ha un punt de discordança: la frontera.

La frontera se situa a la cresta de les muntanyes que separen ambdues poblacions. Aquesta condició fa que cada vessant sigui en una conca hidrogràfica independent. Però la xarxa de camins uneix aquestes dues parts. La carretera, serpentejant, s’enfila per un i altre vessant fins trobar‐se just al cim. La frontera, sens dubte, és un lloc singular. És cim i és cresta. És trobada i és muralla. És mirall de semblances i diferències.

Una de les diferències més destacades és com s’ha assentat la població en el territori. Erratzu és un dels molts petits nuclis que es distribueixen a la vall, mentre que Baigorri és una aglomeració de barris alineats amb el riu.

Fruit d’això, els espais públics també tenen una relació diferent. A Erratzu s’organitzen en petites concentracions en cada nucli, i a Baigorri, tot i estar tots dins la població, estan disposats de manera menys densa.

Per aquesta condició de la disposició dels nuclis de població, a Erratzu i els diferents pobles es multipliquen elements com ara esglésies, cementiris o ermites, que van estretament vinculats a la pertinença al lloc.

Per altra banda, els frontons, espai públic destacat a la zona, són tractats de forma diferent en els dos costats de la frontera. A la part espanyola, molts dels tradicionals frontons han estat modificats, convertits o substituïts per uns de nous, o per poliesportius. En canvi, a la part francesa, s’ha optat per conservar‐los com a elements patrimonials i construir nous equipaments per a noves demandes.