- Antonio Bonet Castellana (Barcelona, 1913-1989) estudia Arquitectura a l’Escola de Barcelona el 1929. Té com a mestres Josep Lluís Sert i Josep Torres Clavé, amb qui treballa a Barcelona entre 1932 i 1936.
- El 1933 viatja al Patris II de Marsella a Atenes per assistir al Congrés Internacional d’Arquitectura Moderna (CIAM IV) com a estudiant associat al Grup d’Artistes i Tècnics Espanyols per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània (GATEPAC). Antonio Bonet, al centre, entre els seus companys Josep Lluís Sert i Josep Torres Clavé, fotografiat al Partenó d’Atenes.
- Com a estudiant, intervé en el muntatge del Pavelló de la República Espanyola, obra de Josep Lluís Sert i Luis Lacasa, de l’Exposició Internacional de París (1937). Hi participen Pablo Picasso, Joan Miró, Julio González, Alberto Sánchez i Alexander Calder. Picasso pinta el “Guernica” amb unes dimensions murals (349,3 x 776,6 cm) pensades per al pavelló.
- Avantprojecte de les Maisons Jaoul (1937). Durant la Guerra Civil, entre 1936 i 1937, Antonio Bonet treballa al taller de Le Corbusier, on coneix l’arquitecte i pintor xilè Roberto Matta. Bonet ajuda a dissenyar les Maisons Jaoul (1937) i el Pavelló de l’Aigua per a l’Exposició Internacional de Lieja (1938).
- En 1938 Antonio Bonet s’exilia a Argentina. Seguint l’esperit del GATEPAC, juntament amb Juan Kurchan i Jorge Ferrari-Hardoy companys del taller de Le Corbusier, funda el Grup Austral.
- Edifici d’habitatges Paraguay i Suipacha, Buenos Aires (1938-39), en col·laboració amb Abel López Chas i Alejandro Vera Barros.
- Àtic de l’edifici d’habitatges Paraguay i Suipacha, on va viure Bonet a Buenos Aires fins al 1941. Hi va traslladar elements assajats en les Maisons Jaoul, com el tractament escultòric de la coberta. S’hi inclouen elements de la tradició popular: rajoles, tamborets i objectes de fibres naturals.
- Antonio Bonet assisteix al CIAM VII a Bèrgam (1949) com a representant uruguaià-argentí. Imparteix la conferència: “Nuevas precisiones sobre arquitectura y urbanismo”. La xerrada s’il·lustra amb diapositives i una pel·lícula documental, “La ciudad frente al río” (1948), realitzada per Enrico Gras, on es presenta el conjunt de Bajo Belgrano, Buenos Aires (1949).
- Casa Rubio, al Cap de Salou, Tarragona (1959). El gran volum d’encàrrecs que li arriben d’Espanya en precipiten el retorn el 1963. Les seves obres que inclouen l’urbanisme es concentren a l’arc mediterrani, Màlaga, Múrcia, Tarragona, Barcelona i Girona, on col·labora amb Josep Puig Torné.
- Casa La Ricarda, El Prat de Llobregat, Barcelona (1949-1962), premi extraordinari FAD (1958-1978). És una obra emblemàtica de l’arquitectura moderna espanyola. Es va convertir en un lloc de reunió de l’avantguarda catalana dels anys 60.
- Canòdrom Meridiana, Barcelona (1963). Foto: Francesc Català Roca.
- Canòdrom de la Meridiana, Barcelona (1963), construït amb Josep Puig Torné. Després del retorn, Bonet és considerat un arquitecte de prestigi. El 1960 el Museu d’Art Contemporani de Barcelona organitza una exposició de la seva obra, a càrrec d’Alexandre Cirici-Pellicer.
- Seu del Tribunal Constitucional de Madrid (1975-1980). Edifici construït inicialment com a seu social de farmacèutics, metges, veterinaris i odontòlegs. Obra dels arquitectes Antonio Bonet i Francisco González Valdés.
- Bonet visita les obres del poblat Hifrensa a l’Hospitalet de l’Infant el 1972.