• Luzaide – Valcarlos – Donibanegarazi – Saint Jean Pied de Port (2017)
  • author/s : Guillem Badia Bofarull, Gerard Guinovart Rafecas
  • location : Luzaide, Valcarlos, Donibanegarazi, Saint Jean Pied de Port
  • download full pdf brief

La frontera en aquesta zona del Pirineu navarrès és aparentment arbitrària si atenem al criteri de separació d’aigües establert en el tractat dels Pirineus de l’any 1659 i que la línia actual obeeix a altres criteris històrics que provenen de l’antic regne de Navarra. El terme de Luzaide penetra en territori avui francès. Aquest fet és només administratiu: geogràficament forma part de la Baixa Navarra.

Aquest espai està constituït per part del sistema muntanyós dels Pirineus i una part relativament més plana al nord. El riu Luzaide (Nive d’Arneguy) forma una vall i conflueix fins al riu Errobi (Grande Nive).

Aquesta Vall és la que conté el camí de Sant Jaume o Camí Francès fins a Roncesvalles. El camí i el riu constitueixen la frontera actual. La importància del camí és històrica. Des de molt antic ha estat utilitzat però va ser conegut amb el pas de Carlemany amb el seu exèrcit (la llegenda diu que va parar a Luzaide amb el que també es coneix com Valcarlos) i la derrota de la seva rereguarda comandada per Roland (Roldán). El camí de pelegrinatge ha estat molt important doncs hi concorren les vies que provenen del nord (Paris) i de l’Est de França. En aquest punt apareix la ciutat més important de la zona Donibane-Garazi o Saint- Jean-Pie-de-Port, origen de la via que puja del port d’Ibañeta-Roncesvalles. Dos ponts són de pas obligat el que accedeix a la vila fortificada de Saint Jean i el que travessa la frontera a Arnegi.

Posteriorment es va obrir una nova ruta més exposada coneguda com a camí de Napoleó utilitzada pel seu exèrcit per passar a Espanya. La superposició de la carretera nacional sobre el camí tradicional ha provocat que el pelegrinatge es faci per aquest traçat alternatiu excepte a l’hivern.

Saint Jean ha realitzat la funció de centre d’aquesta comarca essent el mercat més important. Al voltant d’ella van aparèixer altres petits nuclis (Izporua, Lasa, Zaro, Eiheralarre, Uharte, Azcarate…). La relació entre la zona muntanyosa Luzaide, Arnegi i els seus caseríos amb la zona de la “plana” ha estat natural, amb accés als diversos mercats i celebracions per part de la població autòctona. Els espais utilitzables es dediquen a conreus a les parts baixes i a pastures a la les zones altes, essent la ramaderia d’ovelles l’activitat que havia estat més important.

Tot i l’existència de la frontera antigament no va representar una barrera per la trànsit dels ramats i per al comerç. La akita era el recompte que es devia fer dels ramats abans de travessar la frontera. El contraban va ser sempre una font d’ingressos complementària per als habitants d’ambdós costats. A partir de mitjans del segle XIX l’Estat Francès va intensificar la presència de la llengua i cultura francesa que és plenament observable a la toponímia oficial.

La mecanització del camp i el canvi en la manera de comerciar en els últims 50 anys va transformar els hàbits tradicionals però sobretot ha estat l’arribada del turisme el que ha modificat absolutament l’activitat econòmica. Els pobles han passat de ser nuclis ordenats al voltant de l’església i el frontó ha omplir-se de cases noves, moltes de segona residència. Han proliferat els hostals i hotels, els restaurants i els serveis per a uns visitants que també arriben en tren. Els mercats s’han substituït per centres comercials i fins i tot s’ha establert un petit nucli comercial a la part espanyola que utilitza les diferències de càrregues fiscals com a reclam comercial.

Seria necessària una intervenció per tal de recobrar el valor que representa la relació que existia entre els habitants. La recuperació del camí antic, la celebració dels mercats tradicionals i la participació en les festivitats en milloraria la comunicació.